Mira en el espejo y busca tu verdadera identidad. El espejo nos va mostrando una imagen que a todo momento cambia. Sin embargo, debes estás de acuerdo que tú continúas siendo tú. Sí, habrá cambios en tu forma de ser o tu personalidad, o bie

n tu actitud ante la vida. Pero, tú eres tú. Y ¿quién eres tú? Sin duda la identidad verdadera, la chispa espiritual que permite que te veas en el espejo, no se puede ver, ni tocar. Pero se siente. Si simplemente paras con tus actividades y por unos instantes permites, tu verdadera identidad va a flotar a la superficie. Y al reconocer tu identidad, nada podrá detenerte en tu progreso en la vida.

CASTANYADA 2012 !!!!

Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.

Cada esclat del tronc que crema,

cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.

Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.

La tardor

Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.

Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.

La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.

Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.

Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.

              El  Verano

A mí también me gusta el verano
para holgar desde bien temprano,
elegir cada noche una estrella
y viajar en sueños con ella.

A mí también me gusta el verano
para tocar el cielo con la mano,
ver siluetas en las nubes
e imaginar miles de azules.

A mí también me gusta el verano:
es una estación más del año
para cantar, bajar, viajar, soñar,
beber, saber, leer, comer, ver, 
salir, subir, vivir, sentir...

La Primavera

A la primavera estem molt contents . Els animals s’ aparellen , surten fulles als arbres . I nosaltres ja no anem amb tanta roba . Uns animals surten dels seus caus i nius i arriben animals nous .El cel és més blau i el dia s’ allarga. Surten papallones i els ocells s’ aparellen i tenen fills , altres animals es desperten uns altres dormen , surten flors maques de tots els colors i les persones surten més al carrer , podem anar amb màniga curta i amb roba més fresqueta, i també surten els mosquits. Hi ha noves olors i són molt maques.A la primavera la sang s’ altera!
Benvinguda primavera 2012 !!!

El Paisatge

El paisatge més bonic del món no podràs portar amb tu. Però, sí, tu pots fer part del paisatge més bonic del món. Simplement canvia la teva visió i la teva forma de veure les coses. Quan trepitgi a la terra, senti com de gran ets i com respecte has de tenir per aquesta terra. Mira als altres com una veritable meravella i estima a tots com a éssers humans que som. Entén els que et criden i torna la lloança als que et lloen. I,principalment, siguis feliç, llavors t'hauràs tornat un paisatge humà que tots voldran admirar.

"Los seres humanos formamos parte de la naturaleza para ayudar a la evolución de los animales en la misma proporción que los ángeles están para ayudarnos. Entonces, quien maltrata a un animal no es alguien que aprendió a amar."

Carta als Reis Mags d'Orient

Avui és la gran nit de Reis, després d'arribar al nostre petit Món des de terres llunyanes, la vostra màgia s'escamparà per pobles i ciutats, arribant al més profund i perdut racó de la nostra Terra.

La meva carta és molt possible que us arribi una mica justa, sé del cert que heu rebut moltíssimes cartes demanant-vos moltíssimes coses. Espero, però, que si més no, us arribi a les vostres mans i la pogueu llegir.
Ja fa molts anys, més de dos mil anys, vosatres vau seguir un estel brillant en el cel enmig d'una nit estrellada. Dels milers d'estrelles en vau seguir una molt especial plena de Llum. No sabieu exactament on us portaria però, crec, que tenieu la intuició que us duria a un lloc únic que us canviaria la vida.
D'aquest fet en fa molt, massa temps. Nosaltres, els humans, hem perdut aquesta Llum. Ens hem tornat grisos. Tal com un dia va escriure Ende a Momo "Només un ésser extraordinari i atemporal com Momo podia fer front a les sangoneres grises que xuclaven cada minut i segon estalviat per aquells que havien estat convençuts que el temps és or. " Som esclaus de la pròpia rutina, del temps, del Poder, evitant, per por, voler canviar les coses a buscar Llum enmig de les ombres.
Sempre volem més, més de tot, de coses que en el fons no ens serveixen gaire, necessitats que el Mass media ens "regala" i ens fa creure que realment som vitals per la nostra vida.
Però cada dia tenim menys vida, cada dia ens fem una mica més insensibles a la Vida, ens acostumem a un món fàcil on tot és fastfood, fins i tot en l'àmbit de les emocions. Acceptem, sense gaire trasbals, fabricació d'armament i drogues, pensant que a nosaltres no ens pot passar mai res de dolent. Però continuen havent-hi crims, ferits, morts, i danys colaterals, en nom de qui? És quasibé com tenir Humans de primera i segona classe. La vella Europa, ni altres paisos del nostre estimat primer món, no planten cara aquest horror, no interessa, no surt a compte.
Estimats Reis, l'únic que demano, que desitjo no tant sols per a mi sinó més aviat pels infants, pels "ningú" pels que no compten, pels que no tenen veu, que porteu en aquesta màgica nit, Pau, Llum i salud als nostres cors, que torni a cremar dins nostre, de tota la Humanitat, aquella flama petita però molt poderosa, d'Amor, Perdó i Pau. Si fos possible aquest favor cada ésser humà seria Llum i seria molt fàcil vèncer les tenebres.

Me llamo 2012

Sí, llevo mucho tiempo esperando este turno para encontrarme contigo,

acabo de llegar y…
¡Tú me vas a crear!
Me darás vida con tus proyectos, tus pensamientos, tus palabras, tus sentimientos,
pero sobre todo con tus acciones.
Me llamo" 2012" aunque todos me conocen con el poco original nombre de
"el año que acaba de empezar".
Hasta hoy, no tengo forma, no soy un año increíble, pero tampoco horrible,
no soy brillante ni opaco...
¿Cómo quieres que sea?
Empiezas a usar esa agenda que lleva mi nombre y,
deseo que me concedas un privilegio.
Sólo uno..............
Quiero que me hagas EL MEJOR AÑO DE TU VIDA.
A ver, ¿cuál de tus otros años te había pedido esto?
Te apuesto que NINGUNO...
Yo sí vengo y me planto con mis cuatro números frente a ti, porque quiero
ser el año en que te atrevas a hacer más cosas; el año en que pienses y actúes más en grande,
en que compartas tus talentos y capacidades con mayor generosidad; el año
en que tu mente, corazón y cuerpo produzcan mejores cosas, en una forma
honesta para tu beneficio y el de los que te rodean.
El año en que más cariño y
atención brindes a los tuyos.
El año en que asumas tus Dones.
El año en que más te ames
Que el despertar y tu nueva conciencia llegue a todos los que están cerca de Ti.
Ya hemos despedido al 2011
"Ya se fué . Sus altas y bajas se han ido con él... Ahora me toca a mí...
POR FAVOR!!!!!!!!
Disfrútame úsame al máximo,
lléname de experiencias, diviértete mientras estamos juntos,
quiero irme con el siguiente diciembre agotado, pero lleno de cosas
BUENAS y con el privilegio de haber sido el mejor de TODOS...
Habré logrado mi propósito:
!VIVIRÉ para siempre en ti, porque no podrás olvidar lo
increíble que fue nuestro tiempo juntos, ahora respira profundo
y... ¡adelante!
Con todo mi CORAZÓN Y CARIÑO....
Firma: 2012