viernes 20 de enero de 2012
jueves 5 de enero de 2012
Carta als Reis Mags d'Orient
Avui és la gran nit de Reis, després d'arribar al nostre petit Món des de terres llunyanes, la vostra màgia s'escamparà per pobles i ciutats, arribant al més profund i perdut racó de la nostra Terra.
La meva carta és molt possible que us arribi una mica justa, sé del cert que heu rebut moltíssimes cartes demanant-vos moltíssimes coses. Espero, però, que si més no, us arribi a les vostres mans i la pogueu llegir.
Ja fa molts anys, més de dos mil anys, vosatres vau seguir un estel brillant en el cel enmig d'una nit estrellada. Dels milers d'estrelles en vau seguir una molt especial plena de Llum. No sabieu exactament on us portaria però, crec, que tenieu la intuició que us duria a un lloc únic que us canviaria la vida.
D'aquest fet en fa molt, massa temps. Nosaltres, els humans, hem perdut aquesta Llum. Ens hem tornat grisos. Tal com un dia va escriure Ende a Momo "Només un ésser extraordinari i atemporal com Momo podia fer front a les sangoneres grises que xuclaven cada minut i segon estalviat per aquells que havien estat convençuts que el temps és or. " Som esclaus de la pròpia rutina, del temps, del Poder, evitant, per por, voler canviar les coses a buscar Llum enmig de les ombres.
Sempre volem més, més de tot, de coses que en el fons no ens serveixen gaire, necessitats que el Mass media ens "regala" i ens fa creure que realment som vitals per la nostra vida.
Però cada dia tenim menys vida, cada dia ens fem una mica més insensibles a la Vida, ens acostumem a un món fàcil on tot és fastfood, fins i tot en l'àmbit de les emocions. Acceptem, sense gaire trasbals, fabricació d'armament i drogues, pensant que a nosaltres no ens pot passar mai res de dolent. Però continuen havent-hi crims, ferits, morts, i danys colaterals, en nom de qui? És quasibé com tenir Humans de primera i segona classe. La vella Europa, ni altres paisos del nostre estimat primer món, no planten cara aquest horror, no interessa, no surt a compte.
Estimats Reis, l'únic que demano, que desitjo no tant sols per a mi sinó més aviat pels infants, pels "ningú" pels que no compten, pels que no tenen veu, que porteu en aquesta màgica nit, Pau, Llum i salud als nostres cors, que torni a cremar dins nostre, de tota la Humanitat, aquella flama petita però molt poderosa, d'Amor, Perdó i Pau. Si fos possible aquest favor cada ésser humà seria Llum i seria molt fàcil vèncer les tenebres.
La meva carta és molt possible que us arribi una mica justa, sé del cert que heu rebut moltíssimes cartes demanant-vos moltíssimes coses. Espero, però, que si més no, us arribi a les vostres mans i la pogueu llegir.
Ja fa molts anys, més de dos mil anys, vosatres vau seguir un estel brillant en el cel enmig d'una nit estrellada. Dels milers d'estrelles en vau seguir una molt especial plena de Llum. No sabieu exactament on us portaria però, crec, que tenieu la intuició que us duria a un lloc únic que us canviaria la vida.
D'aquest fet en fa molt, massa temps. Nosaltres, els humans, hem perdut aquesta Llum. Ens hem tornat grisos. Tal com un dia va escriure Ende a Momo "Només un ésser extraordinari i atemporal com Momo podia fer front a les sangoneres grises que xuclaven cada minut i segon estalviat per aquells que havien estat convençuts que el temps és or. " Som esclaus de la pròpia rutina, del temps, del Poder, evitant, per por, voler canviar les coses a buscar Llum enmig de les ombres.
Sempre volem més, més de tot, de coses que en el fons no ens serveixen gaire, necessitats que el Mass media ens "regala" i ens fa creure que realment som vitals per la nostra vida.
Però cada dia tenim menys vida, cada dia ens fem una mica més insensibles a la Vida, ens acostumem a un món fàcil on tot és fastfood, fins i tot en l'àmbit de les emocions. Acceptem, sense gaire trasbals, fabricació d'armament i drogues, pensant que a nosaltres no ens pot passar mai res de dolent. Però continuen havent-hi crims, ferits, morts, i danys colaterals, en nom de qui? És quasibé com tenir Humans de primera i segona classe. La vella Europa, ni altres paisos del nostre estimat primer món, no planten cara aquest horror, no interessa, no surt a compte.
Estimats Reis, l'únic que demano, que desitjo no tant sols per a mi sinó més aviat pels infants, pels "ningú" pels que no compten, pels que no tenen veu, que porteu en aquesta màgica nit, Pau, Llum i salud als nostres cors, que torni a cremar dins nostre, de tota la Humanitat, aquella flama petita però molt poderosa, d'Amor, Perdó i Pau. Si fos possible aquest favor cada ésser humà seria Llum i seria molt fàcil vèncer les tenebres.
Me llamo 2012
Sí, llevo mucho tiempo esperando este turno para encontrarme contigo,
acabo de llegar y…
¡Tú me vas a crear!
Me darás vida con tus proyectos, tus pensamientos, tus palabras, tus sentimientos,
pero sobre todo con tus acciones.
Me llamo" 2012" aunque todos me conocen con el poco original nombre de
"el año que acaba de empezar".
Hasta hoy, no tengo forma, no soy un año increíble, pero tampoco horrible,
no soy brillante ni opaco...
¿Cómo quieres que sea?
Empiezas a usar esa agenda que lleva mi nombre y,
deseo que me concedas un privilegio.
Sólo uno..............
Quiero que me hagas EL MEJOR AÑO DE TU VIDA.
A ver, ¿cuál de tus otros años te había pedido esto?
Te apuesto que NINGUNO...
Yo sí vengo y me planto con mis cuatro números frente a ti, porque quiero
ser el año en que te atrevas a hacer más cosas; el año en que pienses y actúes más en grande,
en que compartas tus talentos y capacidades con mayor generosidad; el año
en que tu mente, corazón y cuerpo produzcan mejores cosas, en una forma
honesta para tu beneficio y el de los que te rodean.
El año en que más cariño y
atención brindes a los tuyos.
El año en que asumas tus Dones.
El año en que más te ames
Que el despertar y tu nueva conciencia llegue a todos los que están cerca de Ti.
Ya hemos despedido al 2011
"Ya se fué . Sus altas y bajas se han ido con él... Ahora me toca a mí...
POR FAVOR!!!!!!!!
Disfrútame úsame al máximo,
lléname de experiencias, diviértete mientras estamos juntos,
quiero irme con el siguiente diciembre agotado, pero lleno de cosas
BUENAS y con el privilegio de haber sido el mejor de TODOS...
Habré logrado mi propósito:
!VIVIRÉ para siempre en ti, porque no podrás olvidar lo
increíble que fue nuestro tiempo juntos, ahora respira profundo
y... ¡adelante!
Con todo mi CORAZÓN Y CARIÑO....
Firma: 2012
acabo de llegar y…
¡Tú me vas a crear!
Me darás vida con tus proyectos, tus pensamientos, tus palabras, tus sentimientos,
pero sobre todo con tus acciones.
Me llamo" 2012" aunque todos me conocen con el poco original nombre de
"el año que acaba de empezar".
Hasta hoy, no tengo forma, no soy un año increíble, pero tampoco horrible,
no soy brillante ni opaco...
¿Cómo quieres que sea?
Empiezas a usar esa agenda que lleva mi nombre y,
deseo que me concedas un privilegio.
Sólo uno..............
Quiero que me hagas EL MEJOR AÑO DE TU VIDA.
A ver, ¿cuál de tus otros años te había pedido esto?
Te apuesto que NINGUNO...
Yo sí vengo y me planto con mis cuatro números frente a ti, porque quiero
ser el año en que te atrevas a hacer más cosas; el año en que pienses y actúes más en grande,
en que compartas tus talentos y capacidades con mayor generosidad; el año
en que tu mente, corazón y cuerpo produzcan mejores cosas, en una forma
honesta para tu beneficio y el de los que te rodean.
El año en que más cariño y
atención brindes a los tuyos.
El año en que asumas tus Dones.
El año en que más te ames
Que el despertar y tu nueva conciencia llegue a todos los que están cerca de Ti.
Ya hemos despedido al 2011
"Ya se fué . Sus altas y bajas se han ido con él... Ahora me toca a mí...
POR FAVOR!!!!!!!!
Disfrútame úsame al máximo,
lléname de experiencias, diviértete mientras estamos juntos,
quiero irme con el siguiente diciembre agotado, pero lleno de cosas
BUENAS y con el privilegio de haber sido el mejor de TODOS...
Habré logrado mi propósito:
!VIVIRÉ para siempre en ti, porque no podrás olvidar lo
increíble que fue nuestro tiempo juntos, ahora respira profundo
y... ¡adelante!
Con todo mi CORAZÓN Y CARIÑO....
Firma: 2012
martes 20 de diciembre de 2011
Aquest Nadal......
Veu i digues-li que l'estimo
que les càlids pètals de la meva pell
esperen ansiosa la seva arribada
destil · lant afecte i mel
Veu i digues-li que la neu
abraça amb els seus cants a la solitud
que abraça el meu cor
i em envolten en aquest nadal
Llums de colors que davant els meus ulls
són foscos, perquè em faltes tu
per omplir la meva vida d'alegria i pau
En aquesta nit meravellosa
necessito un petó teu
que alimenti la meva ànima
i m'ompli d'orgull.
Veu i digues-li que la taula aquesta posada
perquè s'interni en ella
i junts de la mà
esperem nit bona
Veu i digues-li que les emocions
i la relalidad és a punt d'efectuar
la màgica espera convertida
a la bonica realitat
Realitat de tocar les teves mans
abraçar i dir-te el molt que t'estimo
i amb un gest d'amor
celebrar el nadal ...
Veu i digues-li .. que tard es fa ja ....
que les càlids pètals de la meva pell
esperen ansiosa la seva arribada
destil · lant afecte i mel
Veu i digues-li que la neu
abraça amb els seus cants a la solitud
que abraça el meu cor
i em envolten en aquest nadal
Llums de colors que davant els meus ulls
són foscos, perquè em faltes tu
per omplir la meva vida d'alegria i pau
En aquesta nit meravellosa
necessito un petó teu
que alimenti la meva ànima
i m'ompli d'orgull.
Veu i digues-li que la taula aquesta posada
perquè s'interni en ella
i junts de la mà
esperem nit bona
Veu i digues-li que les emocions
i la relalidad és a punt d'efectuar
la màgica espera convertida
a la bonica realitat
Realitat de tocar les teves mans
abraçar i dir-te el molt que t'estimo
i amb un gest d'amor
celebrar el nadal ...
Veu i digues-li .. que tard es fa ja ....
miércoles 30 de noviembre de 2011
7ª Concentración Mental Energética Mundial
Jueves 22 de Diciembre a las 23 horas
Una vez más estamos en estas fiestas tan entrañables de la Navidad.
Todo esto supone Reflexión, Fraternidad, Paz y Amor. Toda Esta labor hay que trabajarla todo el año para nosotros y para los demás.
En este día y hora, nos pondremos a realizar un balance del año que en pocos días despediremos, a continuación para el 2012, podamos realizar mejor nuestras obras cotidianas, sin rencores, sin envidias etc.
Procuremos visualizar mentalmente o pensar en nuestro circulo familiar, amistad, mimándolo viéndolo rodeado de luz y amor. Acabado este ejercicio, crear otro circulo con nuestra Madre Tierra visualizándola limpia, pura, unida y en paz con todo, como nos gustaría verla y sentirla. Todo lo expuesto os invito ha realizarlo el día, hora que encabeza esta circular. Cada uno de nosotros en cualquier lugar que nos encontremos y todos concentrados en este momento, podremos realizar una gran labor con unos resultados satisfactorios. http://jaumepujol5.blogspot.com
Que el camino de la evolución personal y colectiva nos lleve a un mundo mejor
jueves 20 de octubre de 2011
Enamorarse
El enamoramiento correspondido hace que nos sintamos felices
Enamorarse es un estado emocional de alegría y felicidad que sentimos cuando nos encontramos atraídos por otra persona, a la que idealizamos y le atribuimos toda una serie de cualidades que en la mayoría de los casos magnificamos.
Vemos cualidades que nos gustan y nos atraen, su manera de ser, comportars...e, moverse, belleza, inteligencia, etc.
Del enamoramiento al amor
El enamorado piensa que ese amor es el definitivo, único e irrepetible y que va a perdurar siempre. Sin embargo, es tan sólo el comienzo de un proceso que puede o no acabar en verdadero amor, y que dependerá en gran medida del conocimiento y el trato que vaya teniendo de la otra persona.
Este proceso consiste en la maduración para convertirlo en una amor sólido donde se cimiente una relación de entrega, dando paso en muchas ocasiones a un proyecto de vida en común o de familia.
Cómo mantener el amor.
No debemos olvidar que también es bueno hacer cosas individualmente y que es un error pensar que las parejas que pasan más tiempo juntas funcionan mejor.
En definitiva, se trata de no perder las ilusiones que siempre hemos tenido ya que, en la medida en que uno está bien uno mismo lo va a estar para aportar lo mejor de sí a la relación.
Transcurrido un cierto tiempo, se pasa de la euforia del comienzo a la tranquilidad de la vida cotidiana, después de varios años de convivencia se produce el cansancio y el deterioro de algunas parejas que no han puesto los medios para evitarlo
Para que esto no ocurra y mantengamos la ilusión y entusiasmo,es preciso cuidar día a día nuestra vida en común. ¿Cómo? A través de los pequeños detalles y de la comunicación, intentando cada día un acercamiento mayor.
Enamorarse es un estado emocional de alegría y felicidad que sentimos cuando nos encontramos atraídos por otra persona, a la que idealizamos y le atribuimos toda una serie de cualidades que en la mayoría de los casos magnificamos.
Vemos cualidades que nos gustan y nos atraen, su manera de ser, comportars...e, moverse, belleza, inteligencia, etc.
Del enamoramiento al amor
El enamorado piensa que ese amor es el definitivo, único e irrepetible y que va a perdurar siempre. Sin embargo, es tan sólo el comienzo de un proceso que puede o no acabar en verdadero amor, y que dependerá en gran medida del conocimiento y el trato que vaya teniendo de la otra persona.
Este proceso consiste en la maduración para convertirlo en una amor sólido donde se cimiente una relación de entrega, dando paso en muchas ocasiones a un proyecto de vida en común o de familia.
Cómo mantener el amor.
No debemos olvidar que también es bueno hacer cosas individualmente y que es un error pensar que las parejas que pasan más tiempo juntas funcionan mejor.
En definitiva, se trata de no perder las ilusiones que siempre hemos tenido ya que, en la medida en que uno está bien uno mismo lo va a estar para aportar lo mejor de sí a la relación.
Transcurrido un cierto tiempo, se pasa de la euforia del comienzo a la tranquilidad de la vida cotidiana, después de varios años de convivencia se produce el cansancio y el deterioro de algunas parejas que no han puesto los medios para evitarlo
Para que esto no ocurra y mantengamos la ilusión y entusiasmo,es preciso cuidar día a día nuestra vida en común. ¿Cómo? A través de los pequeños detalles y de la comunicación, intentando cada día un acercamiento mayor.
Revolución del Alma
Nadie es dueño de su felicidad, por eso no entregues tu alegría, tu paz, tu vida en las manos de nadie, absolutamente nadie
Somos libres, no pertenecemos a nadie y no podemos querer ser dueños de los deseos, de la voluntad o de los sueños de quien quiera que sea.
La razón de tu vida eres tu mismo. Tu paz interior es tu meta en la vida.
Cuando sientas un vacío en el alma, cuando acredites que aún te está faltando algo, aún teniéndolo todo, guarda tus pensamientos para tus deseos más íntimos y busca la divinidad que existe en ti.
¡Deja de situar tu felicidad cada día más distante de ti.!
No coloques el objetivo demasiado lejos de tus manos, abraza a los que están a tu alcance hoy.
Si andas preocupado por problemas financieros, amorosos o de relaciones familiares, busca en tu interior la respuesta para calmarte, tu eres el reflejo de lo que piensas diariamente.
¡Deja de pensar mal de ti mismo y se tu mejor amigo siempre.!
Sonreír significa: aprobar, aceptar, facilitar. Entonces habrá una sonrisa para aprobar el mundo que quiere ofrecerte lo mejor.
Con una sonrisa en el rostro las personas tendrán la mejor impresión de ti, Y tu estarás afirmando para ti mismo, que estás “próximo” para ser feliz….
Trabaja, trabaja mucho a tu favor. Deja de esperar la felicidad sin esfuerzos. Deja de exigir de las personas aquello que ni para ti has conquistado aún.
Criticar menos, trabajar más.
Y, no te olvides nunca de agradecer. Agradece todo lo que está en tu vida en cada momento, inclusive el dolor.
Nuestra comprensión del Universo, es aún muy pequeña para juzgar lo que quiera que sea en nuestras vidas. La grandeza no consiste en recibir honores, más en merecerlos.
Somos libres, no pertenecemos a nadie y no podemos querer ser dueños de los deseos, de la voluntad o de los sueños de quien quiera que sea.
La razón de tu vida eres tu mismo. Tu paz interior es tu meta en la vida.
Cuando sientas un vacío en el alma, cuando acredites que aún te está faltando algo, aún teniéndolo todo, guarda tus pensamientos para tus deseos más íntimos y busca la divinidad que existe en ti.
¡Deja de situar tu felicidad cada día más distante de ti.!
No coloques el objetivo demasiado lejos de tus manos, abraza a los que están a tu alcance hoy.
Si andas preocupado por problemas financieros, amorosos o de relaciones familiares, busca en tu interior la respuesta para calmarte, tu eres el reflejo de lo que piensas diariamente.
¡Deja de pensar mal de ti mismo y se tu mejor amigo siempre.!
Sonreír significa: aprobar, aceptar, facilitar. Entonces habrá una sonrisa para aprobar el mundo que quiere ofrecerte lo mejor.
Con una sonrisa en el rostro las personas tendrán la mejor impresión de ti, Y tu estarás afirmando para ti mismo, que estás “próximo” para ser feliz….
Trabaja, trabaja mucho a tu favor. Deja de esperar la felicidad sin esfuerzos. Deja de exigir de las personas aquello que ni para ti has conquistado aún.
Criticar menos, trabajar más.
Y, no te olvides nunca de agradecer. Agradece todo lo que está en tu vida en cada momento, inclusive el dolor.
Nuestra comprensión del Universo, es aún muy pequeña para juzgar lo que quiera que sea en nuestras vidas. La grandeza no consiste en recibir honores, más en merecerlos.
DOLÇOR
És el fi art de fer que els altres se sentin bé en la teva presència. L'habilitat de compartir amb els altres i fer-los experimentar la seva bellesa interior. No significa, però, la dolçor que ve de la por a assumir una postura, o bé del desig de manipular l'altre. No, la veritable dolçor és natural i altruista, no vol convèncer a ningú, perquè és dolça sense haver de provar això. És la virtut fonamental en les relacions interpersonals.
sábado 27 de agosto de 2011
No tot está perdut
Qui va dir que tot està perdut? qui s’atreveix a dir-ho, i quins són els motius? Qui va dir que tot s’ha acabat? que no hi ha esperança. Potser l’economista que afirma que els vicis del capitalisme mai no es poden esborrar com l’especulació o el religiós que pensa que molts han perdut la fe, potser el polític que pensa que no pot fer res o el treballador que ha perdut l’esperança de tornar a treballar o l’empresari arruïnat i sense forces per tornar a començar. Qui més diu que tot està perdut? Molts, sí, molta gent pensa que tot s’ha acabat, que no queda més que esperar. Sembla que no hi ha res per a què lluitar. Doncs bé, com diu la cançó de Fito Paéz, jo vinc a oferir el meu cor, obro el meu pit i trec l’ànima per a tothom, perquè penso que hi ha esperança perquè tinc il•lusió. Us donaré tot i no espero res. Encara que vegi les llàgrimes, encara que escolti els laments, encara que senti els crits de desesperació, encara que us vegi trists i desesperats, jo us ofereixo el meu cor perquè jo crec que res no està perdut. I és veritat, no tinc la gran solució, ningú la té, però ha de ser a les persones, als sentiments i no als diners, per això jo vull parlar de tu, de nosaltres dels nostres somnis i sobretot de les nostres esperances. No serà tan simple, serà molt dur perquè hem de ser-hi tots amb el cor a la mà.
No parlarem de riqueses, ni de formes, ni de lemes, ni de gurus, ni de falses esperances, no t’enganyis, no parlarem de ser rics. Jo vull que parlem de tenir feina per poder jugar, de compartir i de crear, de consumir menys per omplir més. Potser competir, vendre i comprar però no especular, de consumir però no de malgastar, de produir però no de destruir. En definitiva, hem de parlar de la vida, hem de reinverntar-nos, renéixer , hem de tornar a somniar . Hem de creure que som els protagonistes i tenir l’ intenció clara de voler fer-ho d’una altra manera. No tenim altra sortida que canviar i solament ho podem fer entre tots i hem de ser valents.
Perquè això només ho arreglarem entre tots, com diu l’anunci, perquè aquesta crisi no sap de cors i nosaltres sí, per això és hora d’oblidar la pell i hem de donar el cor i mai ningú no dirà que tot està perdut . I no serà fàcil, i no serà tan simple és veritat, serà molt dur perquè només amb una ganivetada d’amor no serà suficient, ni tan sols amb la destralada d’amor de milers de cors.
sábado 30 de julio de 2011
És el temps del recés amb la ment somiant, distès sense prestar atenció, com al descuit és moment de rialles i de jocs .El descans anual obligatori ordinàries, comuns, vacances ja s'obliden deures i raons l'oficina, el taller, el consultori.Trosset de vida esperançada quan tot sembla diferent relaxat et barreges amb la gentl 'instant del sol i del no-res.La jornada es presenta sense rigor ve de gust la sorpresa, el casual l'atzar, l'aleatori, l'informal i la teva ànima es vesteix de candor.
Us desitjo de tot cor unes bones vacances.
Us desitjo de tot cor unes bones vacances.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

















