És el temps del recés amb la ment somiant, distès sense prestar atenció, com al descuit és moment de rialles i de jocs .El descans anual obligatori ordinàries, comuns, vacances ja s'obliden deures i raons l'oficina, el taller, el consultori.Trosset de vida esperançada quan tot sembla diferent relaxat et barreges amb la gentl 'instant del sol i del no-res.La jornada es presenta sense rigor ve de gust la sorpresa, el casual l'atzar, l'aleatori, l'informal i la teva ànima es vesteix de candor.

Us desitjo de tot cor unes bones vacances.

Despréndete........

De los miedos, así conocerás el amor

De la rutina, para que nazca la magia

De los hábitos, y te volverás auténtico

De la mentira, para iluminar tu conciencia

De la culpa, así dejarás de ser esclavo

Del sufrimiento, para celebrar la existencia

De la represión, y serás libre

De los políticos, y gobernarás tu destino

De las religiones, y verás a Dios en la vida

De la televisión, para que tu mente se limpie

De la incredulidad, y ocurrirá el milagro

De la insensibilidad, así surgirá tu ser

De la crítica, para comenzar a crear

De la falsa moral, así gozarás del sexo

De los conflictos, y serás simple

De las estructuras sociales, para dejar de fingir

De la seriedad, y brotará la carcajada

De la falta de aventura, y apreciarás el misterio

De todo lo que no te haga feliz…

Así prenderá el amor, la paz y la conciencia total en todo el planeta.

Así serás libre y creativo.

Así se producirá la revolución del espíritu humano

Los Diez Secretos para Transmutar Karma

Aprende a guardar silencio en los momentos de mayores turbulencias.

Evita juzgar a las demás personas.

Enfoca tu atención sobre las cosas que más te agradan.

Mantente quieto, es en vano luchar (recuerda que sólo es una prueba).

Ten esperanza, lo que parece real es sólo un mal pensamiento producto de tu imaginación. ¡Cámbialo!

Perdona, suelta, y libera.

Habla siempre en positivo.

Medita por lo menos dos veces al día. ( Cinco minutos sería muy buen comienzo)

Visualiza situaciones agradables para ti y todos tus seres queridos.

Otorga Amor sin importar lo que recibas.

Costa Brava

El color del meu mar, és el dels teus ulls,blaus i transparents, com les teves aigües.El color del meu mar, és el dels teus arbres,de la teva sorra i les teves platges. El color del meu mar, són els teus corals,les teves petxines i el de les onades.El color del meu mar, és el del teus fars,de les teves nits i les blanques cases. El color del meu mar, es el del teu sol,de les havaneres i el de les terrasses.El color del meu mar, són els pescadors,la rodona lluna i les teves barques.El color del meu mar, és la teva gent,les cales boniques i la tramuntana. El color del meu mar, ets tu la Costa Brava.

En un país normal no passa

"La norma la dicta Espanya, que té el poder. I ha decidit no conviure amb el català, el redueix al seu territori, on el combat jurídicament. Podria gaudir-ne, llegir-lo, escoltar-lo. El té a tocar. Legalment, és seu. Amb la Constitució a la mà l'ha de protegir. Però ha decidit condemnar-lo a la anormalitat." Reposició de l'article publicat el 14 de febrer

Incidents com el de l'entrenador del Girona tenen els seus orígens en el fons dels segles (que els haig d'explicar que vostès no sàpiguen?), però són, en bona part, resultat de la imatge que els mitjans de comunicació espanyols transmeten del català i que es pot resumir en dues actituds: els que l'ignoren i els que l'agredeixen. Els que l'ignoren acostumen a ser progressistes que senten orgullosos del Nobel a Vargas Llosa però incòmodes amb la literatura catalana convidada a Frankfurt. Els que l'agredeixen són la caverna que diu coses dels catalans que no s'atrevirien a dir dels àrabs, els jueus, els negres o els gitanos, sota la mirada complaent sinó estimuladora de les institucions de l'Estat i els partits polítics que les governen. Rajoy va explicar-ho perfectament amb motiu de la traducció al Senat: "Això, en un país normal no passa". (M'hauria agradat que veiés Obama a la Casa Blanca, com s'esperava que el primer ministre de Canadà respongués en francès i en anglès.) El resultat de tanta hostilitat és que contra el català tothom s'hi atreveix: passa a Osca o li passa a Sergio Ramos quan li pregunten en català a Piqué. Amb aquesta imatge, és gairebé impossible que un espanyol mitjà senti interès pel català. Qui pot sentir afecte per una cosa rara que no és normal? Qui pot saltar per sobre del mur segregador que Espanya ha bastit entre el català i els espanyols?

Doncs l' APM? O Polònia. O Crakòvia. És un fenomen que està passant inadvertit: una quantitat creixent d'espanyols consumeixen TV3. Ho fan gràcies a internet i als diàlegs en castellà en la versió original, però no és menys cert que tots tres programes tenen un punt de vista netament català, i en canvi bé que tenen seguidors a fora. Guardiola és un altre que ha saltat el mur. Amb convicció, naturalitat i intel•ligència: primer preguntes en la llengua del país i després en la llengua dels mitjans visitants. El fenomen no és nou. En Llach i en Raimon ja feien vibrar multituds a Espanya cantant en català i amb cançons sense concessions, fa quaranta anys.Quan el producte és bo i s'exporta desacomplexadament, la llengua salta fronteres. Passa igual amb la samarreta del Barça: el món és ple de gent que la porta perquè és la samarreta guanyadora, sense que li importi que hi dugui les quatre barres.

Però tot això són excepcions gràcies a talent i principis. La norma la dicta Espanya, que té el poder. I ha decidit no conviure amb el català, el redueix al seu territori, on el combat jurídicament. Podria gaudir-ne, llegir-lo, escoltar-lo. El té a tocar. Legalment, és seu. Amb la Constitució a la mà l'ha de protegir. Però ha decidit condemnar-lo a la anormalitat. Per això, després de més de tres dècades de democràcia, ni permet que es parli al Congrés ni el defensa a Europa. I la resposta demana, per variar, un plus de ciutadania. Si volem respecte pel català a fora, n'hi hem de tenir a casa, parlant-lo, sobretot amb els nouvinguts. Amb convicció, naturalitat i intel•ligència.

ANTONI BASSAS

12/07/2011

INTENTALO

Te la pasas quejandote de tu vida, de tu trabajo, te compadeces de ti mismo, del trabajo, de la familia, de tus amigos, de todo lo que se mueve a tu alrededor, no te autolimites, tu eres un ser capaz de lograr todo lo que se propoga, tu imaginacion te puede llevar a los mas bellos sueños y tu pensamiento positivo lo hara realidad., levantate de ahi donde estas ahora y busca al campeon que duerme dentro de ti, se un hombre fuerte y valiente…recuerda que Dios dice: Yo soy tu Dios quien te sostiene, esta en ti, solo tienes que hacerlo, si te encuentras en un momento entre sombras donde no visualizas el camino y te sientes plenamente perdido,..Dejame decirte algo que te va a interesar; Recuerda que nadie conoce tu vida, mas que tu y Dios y que hay un amor que ilumina el camino de todo aquel que lo quiera seguir y aceptar, acepta a Dios en tu vida!! ., aun no es tarde, atrevete a creer, es cuestion de Fe…Crees que no hay una salida? Se te desvanece la voluntad y te dicen que todo estara mal? Cuidado!!! es una trampa y una mentira, la mas grande del mundo que te vas a encontrar!!! Claro que hay salida, no te rindas, intentalo nuevamente!! Crea tu propio Sol, que salga para ti, aunque para los demas este nublado, para ti siempre habra luz, crea tu propio bienestar, sientete feliz y no te autolimites, avanza y te sorprenderas de lo maravilloso que eres como ser humano, unico y valioso, capaz de traer a tu vida las cosas mas bellas si asi lo deseas….




INTENTALO, NO DESISTAS, INTENTALO!!!