No tot está perdut

Qui va dir que tot està perdut? qui s’atreveix a dir-ho, i quins són els motius? Qui va dir que tot s’ha acabat? que no hi ha esperança. Potser l’economista que afirma que els vicis del capitalisme mai no es poden esborrar com l’especulació o el religiós que pensa que molts han perdut la fe, potser el polític que pensa que no pot fer res o el treballador que ha perdut l’esperança de tornar a treballar o l’empresari arruïnat i sense forces per tornar a començar. Qui més diu que tot està perdut? Molts, sí, molta gent pensa que tot s’ha acabat, que no queda més que esperar. Sembla que no hi ha res per a què lluitar. Doncs bé, com diu la cançó de Fito Paéz, jo vinc a oferir el meu cor, obro el meu pit i trec l’ànima per a tothom, perquè penso que hi ha esperança perquè tinc il•lusió. Us donaré tot i no espero res. Encara que vegi les llàgrimes, encara que escolti els laments, encara que senti els crits de desesperació, encara que us vegi trists i desesperats, jo us ofereixo el meu cor perquè jo crec que res no està perdut. I és veritat, no tinc la gran solució, ningú la té, però ha de ser a les persones, als sentiments i no als diners, per això jo vull parlar de tu, de nosaltres dels nostres somnis i sobretot de les nostres esperances. No serà tan simple, serà molt dur perquè hem de ser-hi tots amb el cor a la mà.No parlarem de riqueses, ni de formes, ni de lemes, ni de gurus, ni de falses esperances, no t’enganyis, no parlarem de ser rics. Jo vull que parlem de tenir feina per poder jugar, de compartir i de crear, de consumir menys per omplir més. Potser competir, vendre i comprar però no especular, de consumir però no de malgastar, de produir però no de destruir. En definitiva, hem de parlar de la vida, hem de reinverntar-nos, renéixer , hem de tornar a somniar . Hem de creure que som els protagonistes i tenir l’ intenció clara de voler fer-ho d’una altra manera. No tenim altra sortida que canviar i solament ho podem fer entre tots i hem de ser valents.Perquè això només ho arreglarem entre tots, com diu l’anunci, perquè aquesta crisi no sap de cors i nosaltres sí, per això és hora d’oblidar la pell i hem de donar el cor i mai ningú no dirà que tot està perdut . I no serà fàcil, i no serà tan simple és veritat, serà molt dur perquè només amb una ganivetada d’amor no serà suficient, ni tan sols amb la destralada d’amor de milers de cors.